El panorama econòmic espanyol per a 2025 es presenta amb llums i ombres, marcat per l'evolució de factors clau com la inflació, els tipus d'interès, el creixement i l'atur.
Espera que la inflació continuï la seva tendència descendent, encara que de manera gradual. Factors com la moderació dels preus energètics i la normalització de les cadenes de subministrament contribuiran a aquesta desacceleració. No obstant, la persistència de tensions geopolítiques i l'evolució dels preus dels aliments podrien generar certa volatilitat.
Després del ràpid augment dels tipus d'interès el 2023 i 2024, s'anticipa una estabilització i, possiblement, un lleuger descens el 2025. Això proporcionaria un alleugeriment per als llars endeutats i podria estimular la demanda d'habitatge. No obstant, l'evolució de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) serà determinant.
Es preveu que el creixement econòmic espanyol es moderi el 2025, encara que es mantindrà en terreny positiu. El consum privat, impulsat per la millora de la confiança i la moderació de la inflació, seguirà sent un motor important. No obstant, la inversió podria veure's afectada per la incertesa global i l'evolució dels tipus d'interès.
Espera que la taxa d'atur continuï la seva tendència descendent, encara que de manera moderada. La creació d'ocupació es veurà impulsada per sectors com el turisme, la tecnologia i els serveis. No obstant, la persistència de desafiaments estructurals, com l'elevat atur juvenil, requerirà polítiques específiques.
Limitació de les llicències d'ús turístic
Michel Paschoud
La vivenda d'ús turístic està en el punt de mira del govern. A Catalunya, al novembre de 2023, el decret llei 3/2023 fixava límits en el número de llicències al 10% de la població del municipi. L'objectiu d'aquesta mesura era impedir que el mercat de la vivenda de lloguer sigui acaparat pels turistes, deixant als catalans sense opció de conseguir un contracte de llarga durada.
El problema és que, una vegada més, es va fer sense pensar ni consultar als especialistes del sector, i el que té sentit a Barcelona, no funciona en zones de costa. En les grans ciutats, on hi ha un flux constant de turistes, resulta més rendible el lloguer turístic, ja que els ingressos que genera són molt més alts que en un contracte de llarga durada. En zones de veraneig, la temporada és molt curta i la immensa majoria de les vivendes que es lloguen a turistes no ho fan amb un objectiu de rendibilitat, sinó de simple pagament de les despeses de la segona residència que el propietari també gaudeix.
Així doncs, en municipis com Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d'Aro o Roses, la limitació de les llicències turístiques no ajuda a incrementar el parc de lloguers anuals i perjudica a tots els actors del sector turístic.